PRÀCTIQUES DESCENOGRAFIA Objectius Partint de l'experiència del muntatge de l'obra de L. Pirandello "Sis personatges...", realitzat per al projecte de col.laboració europea, s'hi tractarà el procés de l'escena i les diferents tècniques per a la seua realització. Es tracta de treballar les imatges i l'espai de representació com a vehicles i contenidors del missatge teatral, lligats inevitablement al text, ja siga per excés o per defecte, i insistir en l'esxistència d'una sintaxi de la imatge que, encara que més extensa i menys reglamentada que la verbal, és indispensable a l'hora de transmetre les sensacions que acompanyen les idees expresades al text. Quant a les tècniques i procediments, el camp pot ésser tot l'extens que els medis permetesquen, fent incidència en la combinació de tècniques de volum i superfície, així com la il.luminació i d'altres efectes Partint de aquestes idées, les objectius prioritaris son: 1. Comprendre l'estructura d'una escenografia clàssica i la tècnica de representació de l'espai utilitzada. 2. Comprendre els principals elements d'una representació teatral, així com la transformació de l'escena en el temps. 3. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi de l'espai escènic pel que fa a les imatges i els volums subordinats als moviments d'escena. 4. Obtenir una informació visual partint d'una narració escrita, ja siga del text o del context. 5. Relacionar coneixements i experiència en diferents camps creatius per a la realització d'un muntatge escenogràfic. 6. Participar en l'equip de treball. -Pel que fa a les actituds, treballarem les que més afavoresquen el creixement de la imaginació així com la comprensió del text dramàtic, no sols en les indicacions i descripcions de l'escena suggerides per l'autor, sinó en totes aquelles que directament o simbòlica emanen de la interpretació i enfocament per banda dels estudiants i professors. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Escena: definició. 2. Evolució de l'escena. 2.1. L'espai acotat per a la representació de les danses rituals i les processons religioses enteses com a representacions rituals escèniques abans del text o amb text interioritzat. 2.2. El teatre clàssic grec, l'arquitectura de la paraula, tècniques acústiques que permeten l'audició amplificada. 2.3. L'escenografia limitada a les màscares que signifiquen als actors amb paisatge al fons. 2.4. Teatre sacre ( les màquines, la magrana), la Comèdia de l'Art ( teatre al carrer) 2.5. Reaparició de l'edifici de l'escena. El teatre isabelí i les corrales. Principi de la representació de la profunditat amb tècniques perspectives. Descripció dels elements escenogràfics: teló, bambalina ... 2.6. L'òpera barroca, confluència de totes les arts. Recreació del món en un interior. Utilització de l'escena com espai tridimensional. 2.7. Teatre modern. Desaparició de l'escenari com a caixa de projecció, l'escena múltiple. Teatre de carrer Procediments 1. Recollida, selecció i processament d'informació. 2. Exemplificació de la història escenogràfica a través d'imatges. 3. Comparació de les tècniques escenogràfiques amb d'altres pictòriques i constructives de l'època. 4. Producció de guions escenogràfics de diverses obres d'època diferent analitzant les imatges suggerides al text i comunes a la pintura i vestuari de la mateixa època. ACTIVITATS - Individuals: - lectura i comentari de textos teòrics sobre els elements teatrals en general i escenogràfics en particular - exercici d'adaptació d'un esquema escenogràfic per a un acte d'una obra clàssica seguint les normes escèniques de l'època. de forma escrita i esquemàtica amb una descripció senzilla dels detalls ,adaptada al moviment d'escena - En grup: - construcció d'una maqueta teatral per un teló de fons mida A2, que oferesca la possibilitat d'adaptació a diferents tipus de muntatges escènics clàssics o actuals, que puga ser il.luminada amb bocets dels decorats a escala. - Complementàries: - anada col.lectiva al teatre i comentari sobre l'obra i el muntatge - visita al museu del teatre per observar la col.lecció de maquetes - elaboració conjunta d'un projecte d'escenografia per una obra concreta a representar, amb la participació dels actors i professors encarregats de les diferents àrees implicades, per tal de recollir opinions i suggeriments i idees. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Considerem que en el camp de la creativitat no es compleixen necessàriament les regles matemàtiques, i que si bé les activitats proposades contribueixen a la formació de l'estudiant i l'orientaran quant a l'adaptació i generació d'imatges partint d'un text, arribat el moment de realitzar el muntatge definitiu seria massa fàcil tractar únicament d'aplicar una tècnica d'ampliació geomètrica d'una maqueta o un bocet previ. Caldria, doncs, referir-se ara l' escrit encapçalat com: "Escenografia, l'espai de la dicció", per tal de mantenir l'esperit crític i creatiu durant tot el procés de l'elaboració del treball definitiu, si no es vol caure en una realització buida i mancada de capacitat expressiva, impròpia dels textos que es puguen representar. BIBLIOGRAFIA WHITING,FRANK M. ( 1972) Introducción al teatro . Mèxic. Diana. CANFIELD, C. ( 1970) El arte de la dirección escénica. Mèxic. Diana. GAMBARO, G. ( 1974) Teatro. Buenos Aires. Argonauta.
|
What I love about the web is the opportunity to share my thoughts with others. But I also like to hear what others think and to exchange ideas.
On this page, I'll share some of the comments I've received in my guestbook and via e-mail. Where appropriate, I'll include a link to the original article, review, or interview that provoked the comment. In some cases, I also may respond to the comments. |